Els àligors

La raça dels áligors ja exitíen en els Regnes de la Llum abans fins i tot que els nans o els elfs. D'aspecte semblant a les àguiles comunes però d'una grandària més que considerable, i lleugerament més petits que els dracs, els seus cossos no estan revestits per cap mena de protecció natural excepte per les seves brillants plomes negres, marrons i platejades que lluïen amb orgull. Tal plomatge era prou resistent com per a suportar la calor abrasadora de les flames dels dracs durant un curt període de temps.

Al contrari que els dracs, tan majestuosos ocells no llancen foc pels seus corbats pics ni disposen tampoc de cap altre tipus d'artifici, ja que són éssers pacífics que únicament maten per a subsistir, i l'única manera que utilitzaven per a defensar-se i de tant en tant atacar als seus adversaris és la increïble velocitat que aconsegueixen en l'aire; gairebé dues vegades més ràpids que les descomunals creacions draconianes de Malador, fent-los semblar fletxes llençades per arcs èlfics quan creuen els cels a velocitats inconcebibles. També són capaços de planejar amb distingida elegància, bressolant tranquil·lament amb els plàcids corrents d'aire de les alçades com qualsevol altre ocell rapaç. L'única manera pròpiament dita per a enfrontar-se a qualsevol enemic són les seves urpes: Les petites i tradicionals àguiles que habiten en els Regnes de la Llum i en altres dimensions del Multivers disposen de dos esmolats jocs d'urpes que utilitzen per a caçar i alimentar-se. Els seus cosins gegants, en canvi, disposen de quatre jocs: dos en les seves potes posteriors que utilitzen per a caminar, aterrar i emprendre el vol, i dos més en els seus pits; sota mateix del naixement de les seves belles i poderoses ales, que utilitzen quan se senten amenaçats per a estripar el cos de les seves preses; talment d'afilats i mortals ganivets es tractessin, abalançant-se sobre elles amb les urpes per davant.

Tan intel·ligents ocells de majestuós port i descomunal grandària han procurat sempre mantenir-se allunyades de tota criatura humanoide i en prou feines van tenir tractes amb tals races durant mil·lennis. Per això els van arribar a considerar mitològiques quan els rumors de la seva existència es començaren propagar pel món, rebent amb el pas del temps el nom d'áligors.

Per obra i gràcia d'una cruel destí; o tal vegada per una sendera de llum i esperança, el camí de Saldora es creuà amb tan bells éssers alats, i va ser ja en plena Guerra de la Llum quan deixaren enrere les seves vides d'exili i ajudaren als regnes lliures en la seva croada contra l'horda de Malador i el seu exèrcit. En veure el món lliure del seu influx, prometeren tornar a prestar la seva ajuda en el moment en què el mal tornés. Quan Saldora es reencarnaria de nou i precisés la seva ajuda de la mateixa manera que antany, allí estarien, disposats per al combat.

-Aparicions: La forja del destí
Forjat a llàgrimes
Forjat a sang
-Color d'ulls: foscos
-Color de plomatge: Negre, marró
i platejat
-Envergadura: Uns vint metres
-Raça: áligors
-Nació: Derak-Thor (Regnes de la Llum)

Etiquetes: La forja del destí, Forjat a sang

Els àligors

Tornar