Els pocs elfs de Ghregis viuen a les regions boscoses d'Arlesis; al nord-oest del continent. A causa de la
proliferació dels humans pel continent, els elfs han perdut el seu lloc en el món, així com les seves ganes de
relacionar-se amb les altres races que el poblen. Encara que mai han estat molts, tot just en queden uns centenars
i viuen en contacte amb la naturalesa, en cases penjants sobre els immensos arbres de Arlesis. Mestres artesans i
fusters, els seus vaixells van ser antany els millors que van navegar per les costes de Ghregis i rivalitzaven en
bellesa i velocitat amb els navilis construits per nans.
Igual que els dracs, les dones élfiques només poden engendrar un descendent. Aquesta és la raó diferencial que ha fet
dels humans la raça dominant de Ghregis.
Els elfs solen mesurar els 1,80m d'alçada i ésser de complexió esvelta. Els seus ulls són clars, de tons verds, blaus o
avellana i el color de la seva pell és d'una tonalitat verda molt característica. També ho són les seves orelles, grans
i morrudes. El seu cabell sol ser llarg, de diferents tons de ros, caramel o, fins i tot, pèl-roig com el dels seus cosins
els elghars. Solen vestir amb robes àmples i lluir penjolls de llavors, braçalets d'heura entrellaçada i arracades de
materials similars.
Mestres de les arts i protectors de la naturalesa, és coneguda la seva afició per la música i no és gens habitual que un
elf no sàpiga tocar, com a mínim, un instrument. Artesans de la fusta com són, els seus instruments; com la flauta del
mateix Barath, tenen una característica peculiar: sonen de manera etèria i gairebé màgica i no són pocs els que descriuen
la música que produeixen com si fos tocada per tota una orquestra d'instruments màgics.
Els elfs son hàbils arquers i gaudeixen d'un sentit de la visió privilegiat. Capaços de veure en la més absoluta foscor,
la seva punteria és llegendària. Encara que, a causa de les seves conviccions, no solen provocar mal a cap criatura viva,
ja que, per a els elfs, la vida és el do més meravellós que els déus van atorgar a les espècies que van crear.
Molt rarament un elf sega una vida. I si ho fa, rendirà penitència durant tota la seva.
Justament per tan absolutes conviccions, els elfs són vegetarians i únicament consumeixen aliments d'animals que no
han estat sacrificats: com els ous, la llet, el formatge o la mel.
Els elfs dels Regnes de la Llum són de característiques similars als de Ghregis. No obstant això, viuen en llogarets senzills
de pedra i fusta, amb sostres de palla i amb molt pocs luxes. La raó principal del seu estil de vida és per la destrucció
de la seva terra durant la Guerra de la Llum. Van aprendre la lliçó que tot és perible i que la vida i la mort, així
com la creació i la destrucció és efímera. Per això dediquen els seus esforços a preservar els seus coneixements per a les noves
generacions mitjançant procediments orals; en forma de contes, llegendes, cançons, poemes o dites infantils.
El bosc prohibit d'Arlindon es troba en el centre sud dels Regnes de la Llum. Delimitant al nord amb la nació de
Maronia. Al sud amb Badrok-Her i Galhuria, i a l'est amb la part del Desert Negre que pertany a Badrok-Her.
Segons les creences religioses de Ghregis, els elfs van ser la segona de les races creades pels déus; immediatament
després dels dracs. En els Regnes de la llum, no obstant això, els elfs van ser la primera raça que va aparèixer en el món.
-Aparicions: La forja del destí
Forjat a llàgrimes
Forjat a sang
La sang dels condemnats
-Color d'ulls: Clars, eteris
i misteriosos
-Color de cabell: Castany, ros
-Alçada mitjana: 180 cm
-Esperança de vida: Uns 300 anys
-Complexió: Esvelts i atlètics
-Trets identificatius: Grans orelles morrudes
Ulls lleugerament esquinçats
i de pupil·les avellanades
Pell pàl·lida i de to verdós
-Nació: Arlindon (Regnes de la Llum)
Arlesis (Ghregis)
-Idioma: Èlfic
Etiquetes: Saldora, Arlesis, Multivers, La forja del destí, La sang dels condemnats, Lluny queda l'albada
© 2023 Tots els drets reservats. Free Design