Els mags

Al llarg de la meva carrera com a autor han nascut diferents mags i embruixadors de la meva ploma: Barath, Rwering Al-Kasseth, Saldora, Taldhim de Juno… Entre molts altres.

Cadascun d'ells amb la seva pròpia idiosincràsia però, alhora, amb característiques comunes. Tant els mags de Ghregis com els nascuts en els Regnes de la Llum de "La forja del destí", tenen els ulls grisos. És una característica clàssica de tots els meus mags, embruixadors i fetillers humanoides, (exceptuant als dracs, els ulls dels quals canvien de color). A la vegada, els mags gaudeixen de major esperança de vida que un ésser humà corrent; ja que l'energia de la creació que un mag és capaç de conjurar, alimenta l'ànima de l'embruixador atorgant-li beneficis: entre ells, el de la longevitat.

Hi ha races més preparades per a la fetilleria i unes altres que no ho estan. Els humans són, possiblement, la raça més flexible de totes les que han habitat als Regnes de la Llum o a Ghregis i, per això, són també la millor preparada per a percebre el seu propi entorn de manera conscient i inconscient i absorbir les energies del Cosmos. Els elfs i els dracs també són hàbils i poderosos mags; però no abunden per igual i no són tan flexibles i adaptables com si són els humans. A més, el nombre d'elfs i de dracs s'ha reduït notablement en els últims segles i no es te constància de que quedin fetillers elfs a Arlesis.

De la mateixa manera, hi ha races com els badroks, els elghars o els nans que són incapaços de desenvolupar els poders de la màgia. Aquesta és una de les raons per les quals els humans i els elfs van menysprear als badroks i va ser una de les raons de la seva caiguda en desgràcia: El fet de no poder desenvolupar una habilitat que els humans i els elfs sí que poden desenvolupar de manera natural i gairebé de manera instintiva.

M'agradaria poder dir que els mags, en ser criatures més evolucionades, són posseïdors de major sentit comú, social i ètic que la resta de races. No obstant això no sempre és així. Al llarg de la història de Ghregis hi ha hagut mags i embruixadors que s'han deixat portar pels seus més bàsics instints i han provocat desastres al seu pas. L'exemple més clar és el de Kyrass, la qual va dominar el continent de Ghregis amb mà de ferro en una època anterior a la creació de la Cúpula Blanca i el Consell Arcà. No obstant això, hi ha moltíssims exemples en cas contrari: Addwin Azerh-Barath, Rwering Al-Kasseth, Saldora, Eerean… Exemples d'un sentit comú i ètic superior a la mitjana de qualsevol raça; a vegades fins i tot superior a la dels elfs.

Però no és necessari desplaçar-se tan enrere en el temps per a trobar exemples de mags moguts per ambicions més mundanes. El rival de Barath, Awdred O-Halwir és un exemple perfecte. Com a embruixador, es regeix pels valors de la màgia i del Consell Arcà. No obstant això, com a humà que és, no pot evitar moure’s pels seus propis impulsos ambiciosos i desitja, per sobre de tot, ser Degà del Consell: ja sigui per la set de poder polític que va arrelat al càrrec, ja sigui per una fam insaciable de reconeixement o per qualsevol altra causa. Per no parlar de Talev Khar; encara que aquest és un exemple molt extrem degut a les seves pròpies circumstàncies.

Les túniques amb caputxa, llargues barbes de tons canosos i l'edat avançada són característiques habituals dels mags de Ghregis. Encara que també hi ha exemples, com Inghowth, d'embruixadors més joves i no tan estereotipats. També pot ser-ho Taldhim de Juno, el qual, amb gairebé quaranta anys, és dels embruixadors més poderosos dels Regnes de la Llum. Encara que també cal tenir en compte que en els Regnes de la Llum hi ha molt pocs embruixadors, ja que no compten amb una institució que fomenti i protegeixi l'anomenat Coneixement Arcà, i que els embruixadors dels Regnes de la Llum no són tan longeus. És una de les raons per les quals els mags i embruixadors estan desapareixent.

Una cosa que sí que és diferent entre Ghregis i els Regnes de la Llum, és la manera de conjurar les energies de la creació. En els Regnes de la Llum és necessària La Paraula. És el mètode clàssic de pronunciar un encanteri, sigui en l'idioma que sigui i en el to de veu que sigui; en un murmuri, a plens pulmons o mentalment, dintre seu. Mitjançant la Paraula s'expressa la voluntat del mag, que prèviament ha hagut de realitzar la deguda concentració d'energia arcana i sense la qual, aquesta Paraula no serveix de res.

No obstant això, en Ghregis és necessària únicament La Voluntat. La Voluntat és la que mou muntanyes; és la voluntat del mag la que realitza un sortilegi, un efecte o un encantament. Amb ella es canalitza l'encanteri i aquesta es pot manifestar de moltíssimes maneres: amb un simple pensament, una paraula o frase, o simplement una mirada. És tal la facilitat amb la qual pot ser llançat un encanteri a Ghregis, que un embruixador necessita aprendre a conjurar-lo durant dècades. Per això un embruixador gaudeix de longevitat, i és també una de les raons per les quals va ser necessària la creació de la Cúpula Blanca: difícilment un embruixador no sigui un problema per a si mateix i per al seu entorn si no ha estat instruït per a això.

-Aparicions: A gairebé tots els meus llibres
-Color d'ulls: Grisos
-Races: Dracs, elfs i humans

Etiquetes: Barath, Rwering Al-Kasseth, Saldora, Wilbur, Awdred O-Halwir, Inghowth, Taldhim, Kyrass, Eerean, Cúpula Blanca, Multivers, Forjat a llàgrimes, Després del crepuscle, La pedra de la creació, Abans de trenc d'alba, Lluny queda l'albada

L'estirp dels mags

Tornar