Les muntanyes que reben el peculiar nom de Monts Perduts és la serralada muntanyenca de major extensió del continent de Ghregis. S'inicia al nord de Maronia; en la confluència de quatre regions: Asthroth, les regions orientals, la mateixa Maronia i les Terres Ermes. Al seu torn, s'estén transversalment de sud a nord fins a morir en la base de les muntanyes de Kedder. Si li preguntessin a un nan on acaben els Monts Perduts i comença Kedder diria que és a l'inrrevés, que són els Monts Perduts els que comencen on acaba Kedder. Així que, definir on acaben uns cims i on acaben unes altres és una mera qüestió subjectiva. També és important remarcar que delimiten amb les Terres Ermes per tot el seu vessant est.
Tenint en compte que els Monts Perduts no sols és l'extensió muntanyenca més gran, sinó que les seves muntanyes són també les més altes del continent, resulta paradoxal que siguin anomenades Monts Perduts. Per a algú aliè a la regió, posar similar nom només podria tractar-se d'una broma d'algú amb un peculiar sentit de l'humor.
En realitat, es diu que el terme Monts Perduts té el seu origen en la traducció a la llengua comuna del seu nom en l'antic idioma dels dracs, que no tractarem aquí. Curiosament, la ubicació d'aquesta cadena muntanyenca, les seves diverses crestes paral·leles de nord a sud i la seva peculiar estructura de pedra, neu i gel, incideixen i formen una confluència de vents molt poc habitual que provoquen a la regió fenòmens meteorològics extrems molt sovint: com nevades, torbs i boires espesses. Provocant que tan impressionant serralada arribi a desaparèixer literalment de la vista en tot just uns segons.
L'estructura muntanyenca dels Monts Perduts és tan peculiar que resulta extremadament difícil recórrer-la a peu de sud a nord o de nord a sud; ni tan sols a l'estiu. Una glacera permanent cobreix la cara nord de la majoria de pics, estenent-se al seu torn al voltant dels pics veïns i no han sigut pocs els viatgers que han perdut la vida buscant els secrets que les llegendes conten que molts d'aquests pics oculten.
Tal vegada sigui per la seva extrema complexitat orogràfica que els Monts Perduts oculten entre els seus cims dos portals a altres llocs del Multivers: L'Oracle de Fherdh, situat en la confluència de múltiples realitats en el qual el vel que les separa és més prim i La cova del Sospir Etern, on alguns erudits i embruixadors afirmen que s'oculta una de les quatre claus que custodien la mítica Pedra de la Creació. Aquests són dos dels portals la ubicació dels quals es coneix o se sospita. L'accés a l'Oracle de Fherdh va ser descobert pels primers elfs que van abandonar la seguretat d'Arlesis en una època en la qual els homes tot just començaven a caminar; ubicació que, actualment, ningú recorda ja. No obstant això, la Cova del Sospir Etern és un mite que s'ha anat propagant entre els habitants dels petits llogarets de pagesos i artesans que viuen als peus de la cadena muntanyenca, des de l'inici de la cultura humana; tot i que es diu que es troba en algun lloc del Mont Ahras, més o menys al centre de la carena. Tenint en compte la complexitat del Multivers i la facilitat amb la qual aquests portals es creen i es destrueixen, no seria forassenyat pensar que pot haver-hi altres accessos a altres realitats del Multivers, accessos que podrien ser també bidireccionals.
Al ésser una cadena muntanyenca de tan difícil accés, molts dracs, com Blackfire o Blackflame, han optat per traslladar la seva residència permanent en els seus cims, malgrat la dificultat de la vida en tan extrem clima i a tan extraordinària alçada. D'aquesta manera, es mantenen allunyats dels pobladors del món i poden continuar amb les seves vides sense por de veure-les amenaçades.
-Aparicions: Després del crepuscle
La pedra de la creació
-Nació: Des de Kedder fins al nord de Maronia (Ghregis)
Etiquetes: Dracs, L'Oracle de Fherdh, El mont Arhas, Cova del Suspir Etern, Després del crepuscle, La pedra de la creació
Monts Perduts
© 2023 Tots els drets reservats. Free Design
